Historia de Barcelona

Poema de Joan Maragall tras la bomba del Liceo; recuerdos de Aureli Capmany

Escrito por

Trev_LV

en

Paternal

Tornant del Liceu en la nit del 7 de novembre de 1893.

Furient va esclatant l’odi per la terra,
regalen sang les coll-torçades testes,
i cal anar a les festes,
amb pit ben esforçat, com a la guerra.

A cada esclat mortal – la gent trèmola es gira:
la crueltat que avança, – la por que s’enretira,
se van partint el món…
Mirant al fill que mama, – a la mare que sospira,
el pare arruga el front.

Pro l’infant innocent,
que deixa, satisfet, la buidada mamella,
se mira an ell, se mira an ella,
i riu bàrbarament.

Publicaciones relacionadas:

  1. El último día de Santiago Salvador Franch, asesino del Liceo
  2. Santiago Salvador Franch, asesino del Liceo, muere cantando
  3. Gran explosión, censura
  4. Charles Arrow, el Sherlock Holmes barcelonés

Comentarios

Una respuesta a «Poema de Joan Maragall tras la bomba del Liceo; recuerdos de Aureli Capmany»

  1. Avatar de Alberto Pernales
    Alberto Pernales

    De la intro por Maria-Aurèlia Capmany en [ref3487]:

    Adorava l’Òpera, la gran òpera italiana, però també Mozart i fins i tot Wagner, encara que no tant. Liceïsta assidu, vivia allà mateix, en plena Rambla de les Flors, no es perdia, des de les altures, cap estrena, cap pinyol, cap descoberta. Era al Liceu la nit de les bombes i des del seu lloc, al quart pis, no es va fer càrrec d’on provenia l’esclat i es va dir, sorprés -Caram, el pirotècnic!, després es va adonar que alguna cosa greu passava i va córrer escales avall, per l’escala del carrer de Sant Pau, i a la porta gran del Teatre es va assabentar del drama.

Deja una respuesta

Más entradas