Paternal
Tornant del Liceu en la nit del 7 de novembre de 1893.
Furient va esclatant l’odi per la terra,
regalen sang les coll-torçades testes,
i cal anar a les festes,
amb pit ben esforçat, com a la guerra.
A cada esclat mortal – la gent trèmola es gira:
la crueltat que avança, – la por que s’enretira,
se van partint el món…
Mirant al fill que mama, – a la mare que sospira,
el pare arruga el front.
Pro l’infant innocent,
que deixa, satisfet, la buidada mamella,
se mira an ell, se mira an ella,
i riu bàrbarament.