Historia de Barcelona

Festivitat que selebra la Societat de Teixidós de Barcelona, ab conmemoració del dia de la seba instalació, la cual fou instalada ab aplauso general lo dia 10 de maix de 1840.

Per fi ya enarbolat
veyem lo san pendó,
quens diu Societat,
Fraternitat y Unió.
Deu anys sempre oprimits,
deu anys sempre lligats,
y deu anys perseguits,
deu anys esclavisats.
Tot perque units formabam
tan santa asosiasió,
pues sols als tirans volan
la nostra destrucció.
Lo any mil vuit sens curanta
la asosiasió has formá,
perque pugues al pobre
trevallan teni pá.
Mes, a cuatra egoistas
nols cumbenia aixó,
y destruhi volian
la nostra asosiasió.
Mes homes sempre rectes
y de bons sentimens
impabits han fet frenta
a tots los elemens.
Ni presons ni desterros
res de aixó als a fet pó,
sempre han estat al frenta
de nostra asosiasió.
Los teixidos desitjan
solament treballá,
guanyan lo que just sia
sense may composá.
Lo dels demés estats
també volan aixó,
pues totom fraternisa
ab nostra asosiasió.
Desde el instan ditjos
quel poble se aixacá,
que gosa de repós,
ningú al persegueix ya.
Lo gobern a permés,
com era de rahó
que tutom disfrutes
del dret de asosiasió.
Posat ab armonía
pobres y fabricans,
la poca unió que y abía
ya nols causen espans.
Ara plegats disfrutan
de pau y de unió,
y aixis la competensia
faran a altra nació.
Pero una ma oculta
de servils maleits
voldrian altra volta
de veurans desunits.
Mes no creguin los necios
que ú pugan lográ, no,
que el pobla no es cap tonto,
ya coneix la rahó.
Ab las nostras discordias
per fi ya habem entés
quels que y feyan ganancias
heran als estrangés.
Pero aixó ha uns y altres
vuscaban disenció
pues solament bolian
la nostra destrucció.
Aquesta junta mista
que hara se ha format
als habem de dar gracias
pues tot u han arreglat.
La forma el bras dels amos
y al del treballadó
perque sia mes forta
la nostra asosiasió.
An posat las tarifas
ab un preu arreglat
aixís no y aurá queixas
de Pera ni Bernat.
Suegectes a la lley
com es de obligació,
sia rich, sia pobre,
fasi ella la rahó.
Si sempre protegit
como ara agues estat,
lo jornalé estaria
sempre subordinat.
Pues ell lo que desitja
es la pau y la unió,
y a la seba familia
pudé dá educació.
Despotas y tirans
nols pot aixó agradá,
jermans contra jermans
voldria fe barallá.
Obehiu, sí, al gobern,
que es lliberal y bo,
sensa may separarvos
de bostra direcció.
Units tots com esteu
sou fors y sou potens
may mes bos separeu
no cregueu als dolens.
La unió es la forsa
comprengueu ma intenció,
desunits sou un fil,
units feu un cordó.
Un fil totom lo trenca
mes que sia petit.
¿Mes un cordó, digueuma,
qui será lo atrevit?
Pues vosaltres units
formeu aquest cordó,
ya os y dit que la forsa
sempra está ab la unió.
Si mal intensionat
un vos desacredités
entregueulo abiat
que li formin prosés.
No es honrat lo pillo
que vol la destrucció,
que el poble sempre honrat
guanya el pá ab sa suó.
Vingan los que denigran
han aquest pobre honrat
mireulos que compacta
marcha la Societat.
Mireulos que galans
van tots a la funsió,
pera tributá gracias
al seu inclit patró.
Tan sols de cuntemplarvos
lo cort se me engrandeix,
mireu lo demes poble
que conten los segueix.
Qui no estará conten
veixen vostra unió;
ab ciutadans tan probos
es feliz la nació.
Despues que ja en el temple
a Deu gracias heu dat
pera que protejesca
la bostra Societat,
aneu a la campinya
tots juns y ab unió
a selebrá lo dia
de vostra asosiasió.
Seguiu, seguiu units
vos torno a repetí
que ab la unió podreu
alcansá vostra fi.
Per treballs ni per penas
may vos desoniu, no,
que allavors causariau
la vostra destrucció
la llivertat sagrada
aquet dó os ha tornat
deu vivas a Espartero,
també a la llibertat.
Per tans sagrats objectes
jureu tots ab unió
de defensá la Patria
tanbé la Asosiasió.
[Propiedad de Josep Fernández.]