10 de agosto de 1897 - “Riña en un café” de Fructuoso Gelabert, la primera película española de ficción (223 + 28)


Fotograma de "Riña en un café". Imagen: GenCat.

El 10 d’agost de 1897, Fructuós Gelabert va fer el primer film amb argument de l’Estat espanyol, titulat: Riña en un café, on a més a més de ser-ne el director, també hi va actuar en el film. L’ operador fou en Santiago Biosca. Cap dels actors no va cobrar per la seva feina, i tots eren gent coneguda del nostre cineasta.

L ‘argument es el següent: a la terrasseta d’un cafè, uns amics estan prenent una beguda. En aquell moment apareix una noia, la qual rep tota una sèrie de floretes, algunes una mica pujades de to. Ella marxa però, al cap d’una estona, apareix en escena un noi ben plantat que li retreu a un dels joves asseguts la seva gosadia amb la noia. Ràpidament comença una baralla que finalitza amb violència, fins que els dos contendents són separats pels altres joves. Finalment, tot acaba amb una encaixada de mà.

Per Gelabert, aquest film fou clarament pacifista, amb un missatge de pau i concordia, a més a més, és clar, d’un divertiment.

[…]

L ‘any 1952, el mateix Gelabert va fer una nova versió de la seva obra, també amb 20 metres de durada, que en aquests moments es conserva als Arxius d’ Audiovisuals de la Filmoteca de la Generalitat de Catalunya.

, Fructuós Gelabert Riña en un café (1897) un segle després (?). Leer más

Comentarios del compilador

El mundo de Fructuoso Gelabert, de Juan Francisco de Lasa (1968):

450.000 palabras sin publicidad ni subvención

Noticias por e-mail

Tags y explicaciónes

  • Cine (8)
  • Cine español (1)
  • Fructuós Gelabert (1) Fructuós Gelabert (Barcelona, 15 de enero de 1874 - 27 de febrero de 1955) fue un pionero dentro del cine español y es el director de lo que se puede considerar la primera película española con argumento: Riña en un café (1897).
  • Riña en un café (1) Riña en un café es considerada la primera película española con argumento.
  • Sans (26)

Parecido

RSS feed

Almanaque creado por El Organillero-Cantante, antiguamente de Barcelona
© 2007-2019 · Etenim mihi multa vetustas scire dedit - Ovidio, Las metamorfosis