En aquest die, de matí, lo excel·lentíssimo senyor loctinent general en lo present Principat tramès als senyors deputats son secretari, Octaviano Pastorello, lo qual de paraula digué les paraules següents o senblants als senyors deputats en lur consistori: «Sa excel·lència ha rebuda una letra del governador de Narbona, ab la qual lo certifique que los uganaus tenen indústria en posar libres de lurs sectes dins les bales que venen de Fransa a Spanya, y que per ço fa ha saber a se senyories dit avís, perquè sobre de açò proveescan lo que convé al servey de Déu y de sa magestat.» E encontinent per lo senyor deputat ecclesiàstic li fonc respost que bessaven les mans a sa excel·lència per la mercè y que ellsa proveirian lo que convindria. E la matexa hora, aprés de haver tractat y comunicat entre ells lo dit negossi, resolgueren que convenia per remedi de dites coses que·s fessen letres manant a tots los collidors que regoneguen totes les bales de qualsevol mercaderies que vinguen de Fransa, y attès que és negossi que té respecte a coses de la fe, que lo honorable misser Pere Ailla, altre dels assessors y advocats ordinaris del dit General, anàs als senyors inquisidors y que·ls explicàs lo que per part de sa excel·lència los és estat referit, y que junctament los digués lo parer que han tingut de scriure a dits collidors. Y axí anà, y tornat fonc dit misser Pere Ailla, referí que dits senyors inquisidors eren restats molt contents de la enbaxada los era estada feta, y que dits senyors inquisidors li digueren que digués a dits senyors deputats que convendria se regoneguessen les bales són en les botigues y en la casa del General de la present ciutat ab assistència dels oficials del dit General y del Sanct Offici. Dit dia, deprés dinar, dit honorable misser Pere Ailla, per orde y manament de dits senyors deputats, anà junctament amb mi, Josef Cellers, a sa excel·lència, per ha mostrar-li la minuta de la letra que se havia de fer per als collidors, ab consulta de dits senyors inquisidors, la qual, aprés de haver-la-y legida li aparagué molt bé y digué queb scriuria a sa magestat com los senyors deputats ho havien molt bé determinat. E de aquí dit misser Pere Ailla y jo, dit Josef Cellers, anàrem a dits senyors inquisidors y amostràrem-los la dita letra, la qual los aparagué molt bé i·n demanaren còpia. Y en aquest medi que dit misser Pere Ailla y jo fórem a casa del dit senyor loctinent general y a la dels inquisidors, arribaren en concistori mossèn Hierònim Sorribes, receptor del dit Sanct Offici, y mossèn Barthomeu Garsia, notari dels secrestes, y digueren de part dels dits senyors inquisidors als dits senyors deputats, segons que aprés nos referiren los dits senyors deputats a dit misser Pere Ailla y a mi, dit Josef Cellers, que los senyors inquisidors los trametien assí a sas senyorias per ha regresiar-los lo sanct pensament que havien tingut en avisar-los del que concorria, y que axí los supplicaven fossen servits voler scriure per tots los collidors de les taules per a què se tingués gran mirament en regonèxer totes les mercaderies, perquè dins aquelles no vinguessen libres ni scriptures ni pintures, tanbé regonèxer algunas botigues particulars y lesa bales que són dintre lo General, y que si per an aquestes coses volen que officials del dit Sanct Offici entrevinguen que ho faran, sinó que.s fasse del modo que dits senyors deputats volran, perquè estaven molt certs los senyors inquisidors queb los senyors deputats ho endressaran al servey de Déu. E aprés lo dit mossèn Barthomeu Garsia parlà confirmant tot lo que per lo dit mossèn Sorribes, ajustant-hi que aquest negossi los dits deputats lo havien de prendre mol de lur mà, perquè tindria molt millor èxit per los molts officials que té lo dit General. Als quals, dit agueren lo demuntdit, lo senyor deputat ecclesiàstic, en nom de tot lo concistori, los dix que aquest concistori en negossi que tan inporta al servey de Déu y de sa magestat, y a la quietut de tot aquest Principat, farà lo que convindria, y que de açò los senyors inquisidors poden estar molt certs y descansats, y que misser Ailla en aquest punt ere anat a mostrar la letra se havia de fer als dits collidors a sa excel·lència y ab orde que aprés que sa excel·lència la agués vista la comunicàs als dits senyors inquisidors, perquè vessen si·ls estaria bé, y que en lo de regonèxer de las balas que·s fes de la manera que los senyors inquisidors manarien y com més convindria per millor dirigirc negossi de tanta inportància, per lo bé de la cristiandat.
Etiqueta: Felipe II de España
https://lh3.googleusercontent.com/-tKwX2LqrKyo/TwrQqncycTI/AAAAAAAA3C0/XGhHPcecnMU/s560/Jan_Cornelisz._Vermeyen_012.jpg //// Jan Cornelisz. Vermeyen, retrato de Felipe II //// Wikipedia //// http://commons.wikimedia.org/wiki/File:Jan_Cornelisz._Vermeyen_012.jpg
-
Llega noticia de la muerte del primogénito de Felipe II
Recíbese la noticia de haber muerto el primogénito de Felipe II. Cerráronse las puertas de la Diputacion, y los diputados se visitieron las gramallas de luto.
-
Exequias de Isabel de Valois, esposa de Felipe II
Solemnes exequias por la reina D.a Isabel, esposa de Felipe II.
-
Torneo en el Born para festejar a los Medinaceli
Celébrase en el Born un torneo á pie para festejar á la duquesa de Medinaceli y á sus hijas.
-
Entra el archiduque Carlos de Habsburgo
Entra el archiduque de Austria.
-
Noticia de la llegada en Santander de Ana de Austria
Llega la noticia de haber aportado en Santander D.a Ana de Austria, segunda esposa de Felipe II.
-
Jueves lardero 1571: justas a costa de la Diputación
Fue jueves lardero y en el Born se hizo el torneo de estilo á costa de la Diputacion, y esta vez se hizo á caballo.
-
Juan de Austria llega desde Madrid para reunirse con la flota de Lepanto
Entra D. Juan de Austria procedente de la corte para pasar á levante.
-
Salen en procesión 50 peones hacia El Escorial con el Cristo de Benvenuto Cellini, muy supuestamente
Por circunstancias que no son del caso, y rebajado el valor de la obra a 700 ducados por los escultores tasadores Rossi y Ammaniati, comisionados para ello por los Síndicos de Florencia en 1570, nada percibió en definitiva el escultor insigne por su obra, que estuvo colocada en el Palacio Pitti hasta 1576, en que fué regalada por tan generoso prócer al rey Felipe II.
El rey de España, a la sazón en El Pardo, ordenó que se trajera procesionalmente a hombros desde Barcelona, para lo cual comisionó a Bautista Cabrera, al frente de cincuenta peones, a fin de llevar a cabo tan piadoso cometido.
El día 14 del mes de Noviembre de aquel año llegó el Crucifijo a S. Lorenzo de El Escorial, «colocándose en la Sala Capitular, en el lienzo de la puerta, hasta que otra cosa se determinara».
-
El Consejo de Ciento obliga a los cirujanos de la Santa Cruz a reconocer a las prostitutas con sífilis todos los sábados,
Crida del 24-XI-1583 que obligaba a los barberos del Hospital General de la Santa Creu de Barcelona a reconocer obligatoriamente a las prostitutas sementosas (mal de sement, sífilis), todos los sábados, así como cualquier otra mujer que, entre semana, ingresara en el hospital. La Crida refleja los progresos del mal debido al crecimiento de la prostitución. En IMI IB, Conseil de Cent, Regñtre d’Ordinacions, vol. 21. Crida del 24-XI-1583, fi. liva 18v.