Llega la noticia de la paz ajustada entre Cárlos I de España, el emperador y Francisco I de Francia.
Etiqueta: españa
-
Paz de las Damas entre España y Francia después de la Segunda Guerra de Italia
Publícanse las paces ajustadas entre Cárlos I, el papa, el rey de Hungría y el de Francia.
-
Alianza entre Carlos I y las repúblicas italianas
Publícase la alianza de Cárlos I con las repúblicas de Italia.
-
Carlos I come en la calle Ancha par ver entrar las galeras de Andrea Doria antes de la expedición a Túnez
Primero de mayo entró en Barcelona el Principe Juan Andrea Doria, con sus galeras, y el Emperador por verlas entrar vino a comer al carrer ample. Entró con veynte y dos galeras bien estibadas, y artilladas con gran concierto, llenas de vanderas y gallardetes de tafetan colorado y negro. La Capitana traya veynte y quatro vanderas grandes de tela de oro, con las armas del Emperador, y tres estandartes grandes de raso carmesi, y en el mas principal un Crucifixo grande bordado con San Juan y Maria a los lados, y uno de los otros dos estandartes trayan a Maria con su hijo en los braços, y el otro traya Santelmo. Venian las galeras enramadas, que cada una parecia un jardin, con mucha musica de trompetas, clarines, chirimias, y atambores. Luego que llegaron donde estava la armada de Portugal, hizo salua la arcabuzeria y artilleria, y assi dio buelta, y la armada de Portugal en passando el Principe con sus galeras, començó a responderle con toda la artilleria y arcabuzeria. Las galeras tornaron a cargar, y llegando donde el Emperador estava abatieron tres vezes las banderas con gran grita diziendo Imperio, Imperio. Luego dispararon la artilleria y arcabuzes, y hecha la salua salieron todos los grandes y Cavalleros cortesanos a la lengua del agua para recibir al Principe Juan Andrea Doria, y era tanta la gente que por mas que la guarda trabajava haziendo camino, a penas lo avia. Andrea Doria venia en cuerpo con su baston en la mano, y el Emperador lo recibió haziendole mucha honra, y con grandes muestras de amor. Era Andrea Doria General de la armada, y solo el podia tener el estandarte rendido. El Emperador le pidió que tuviesse por bien, que el estandarte de su hermano el Rey de Portugal estuviesse tambien assi, lo qual se hizo.
-
Se embarca Carlos I para intentar de arrebatar Túnez a Barbarroja
Se embarca Cárlos I para Cagliari en Cerdeña, punto de reunion de la grande escuadra para la empresa de Tunez.
-
Llega noticia del sitio de la Goleta, llave a Túnez
[A]portaron á la presente playa dos galeras de Andrea Dória, que traian la noticia como S. M. tenia su exercito sobre la Goleta de Tunez.
-
La Diputación rebaja los impuestos para facilitar un gran mercado de esclavos y otros géneros procedentes de Túnez
A 5 de Setiembre de 1535 aportó á Barcelona la Armada de Portugal que habia ido á Tunez, y traia muchos esclavos y esclavas. A los 11 de dicho mes los Diputados del General y derecho de la Leuda publicaron pregones, para que el que quisiese, podia sacar en tierra esclavos ú otra qualquiera mercadería, pagando solo por lo que vendiesen: y así desembarcaron muchos esclavos y otros generos de que hicieron buena venta; y volviendo á embarcar los restantes, partieron siguiendo el rumbo á poniente.
-
Llega Carlos I de las guerras italianas
Cárlos I el emperador llega en posta desde Palamós en donde habia desembarcado el dia antes viniendo de levante.
-
Carlos I sale para Castilla después de concluir la Tregua de Niza
Sale para Castilla Cárlos I el emperador venido cinco dias antes de Niza á donde fue para conferencia con el papa.
-
Llega noticia de la muerte de Isabel de Portugal, esposa de Carlos I
Llega la noticia de haber muerto la esposa de Cárlos I, doña Isabel hija del rey de Portugal.
-
Carlos I de España jura los fueros
El rey Cárlos I jura en el palacio real los fueros del pais.
-
Ataque francés
Á las dos de la tarde se mostraron en la playa hácia levante 16 galeras francesas, entonces enemigos nuestros, los quales tomaron tierra frente de Barcelona; y despues de estar en la playa, poco despues de la oracion dispararon muchos tiros de artillería dentro de la Ciudad, bien que no hicieron daño á nadie: y tomaron seis naves que habia en el puerto muy descansadas, y fueronse sin desembarcar.
-
Rogativas públicas para el viaje de Felipe II desde Bruselas
Las iglesias empiezan á hacer rogativas para el feliz viage del rey Felipe II que habia salido de Bruselas para España.
-
Solemne procesión por la llegada a España de Felipe II tras firmar la Paz de Cateau-Cambrésis
Solemne procesion igual á la del Corpus por la feliz llegada á España del rey Felipe II, que venia de Flandes.
-
Encarcelados unos músicos y bailadores por poner en peligro la lucha de Nuestra Señor contra los turcos y la peste
En aquest die, per lo vot havia fet la present ciutat o lo Concell de Cent Jurats de aquella no ballar de nits los vespres de Carnestoltes ni Dijous Lardé, per la misericòrdia havia feta Nostre Senyor a la present ciutat de Barchinona y a tot lo present Principat, de liberar-la, ço és, de la peste que ere en aquella, de remiar-la soptosament, y de la armada del turch enemich de nostra sancta fe christiana, que ere vinguda en la illa de Manorcha y prengué la vila de Ciutadella y malmané moltes ànimes, qui miraculosament se’n tornar ses fer ningun dany, ni al present Principat ni illa de Manorqua, los honorables consellers requeriren al veguer y sots-veguer, donant-los-ho per scrit, que preguessen los jutglars que havien sonat lo vespre abans per los carrers, y los qui·ls havien logats y los qui bellaven, metent-los a la pressó.
-
Reforma interna de los (muy mundanos) mercedarios, prohibiendo los sombreros; preparaciones para una gran expedición contra los moros
Celébrase en la catedral capítulo de los PP. de la Merced, y en él se los reforma y se les prohibe llevar sombrero de ninguna clase.
-
Noticia de Felipe II de que el príncipe Carlos ya se encuentra mejor
La Diputacion recibe una carta del rey Felipe II en que le participa la mejoría del príncipe Cárlos.
-
Barcelona de nuevo bajo dominación castellana
Barcelone et ses défenseurs persévérèrent plusieurs mois encore: les troupes françaises restées au dehors, réunies aux milices catalanes, dirigèrent par deux fois, contre les assiégeants, des attaques que La Motte et les Barcelonais secondèrent par de vigoureuses sorties. Les lignes avaient été trop bien fortifiées: les attaques échouèrent. L’amiral ennemi, don Juan d’Autriche, se rendit maître de toute la côte: on ne pouvait plus espérer d’assistance; le parti castillan releva la tête; le parti catalan et français, perdit enfin courage; dans une assemblée de ville, autorisée par La Motte, on résolut de capituler. Don Juan d’Autriche, qui avait les pleins pouvoirs du Roi Catholique, garantit amnistie générale aux Catalans et libre retraite aux Français. Le 15 octobre 1652, Barcelone rentra sous la domination espagnole : elle était restée près de douze ans unie à la France. Tout le reste de la Catalogne, excepté Rosés, suivit l’exemple de la capitale.
-
¿Libros hugonotes escondidos en balas de mercaderías de Narbona?
En aquest die, de matí, lo excel·lentíssimo senyor loctinent general en lo present Principat tramès als senyors deputats son secretari, Octaviano Pastorello, lo qual de paraula digué les paraules següents o senblants als senyors deputats en lur consistori: «Sa excel·lència ha rebuda una letra del governador de Narbona, ab la qual lo certifique que los uganaus tenen indústria en posar libres de lurs sectes dins les bales que venen de Fransa a Spanya, y que per ço fa ha saber a se senyories dit avís, perquè sobre de açò proveescan lo que convé al servey de Déu y de sa magestat.» E encontinent per lo senyor deputat ecclesiàstic li fonc respost que bessaven les mans a sa excel·lència per la mercè y que ellsa proveirian lo que convindria. E la matexa hora, aprés de haver tractat y comunicat entre ells lo dit negossi, resolgueren que convenia per remedi de dites coses que·s fessen letres manant a tots los collidors que regoneguen totes les bales de qualsevol mercaderies que vinguen de Fransa, y attès que és negossi que té respecte a coses de la fe, que lo honorable misser Pere Ailla, altre dels assessors y advocats ordinaris del dit General, anàs als senyors inquisidors y que·ls explicàs lo que per part de sa excel·lència los és estat referit, y que junctament los digués lo parer que han tingut de scriure a dits collidors. Y axí anà, y tornat fonc dit misser Pere Ailla, referí que dits senyors inquisidors eren restats molt contents de la enbaxada los era estada feta, y que dits senyors inquisidors li digueren que digués a dits senyors deputats que convendria se regoneguessen les bales són en les botigues y en la casa del General de la present ciutat ab assistència dels oficials del dit General y del Sanct Offici. Dit dia, deprés dinar, dit honorable misser Pere Ailla, per orde y manament de dits senyors deputats, anà junctament amb mi, Josef Cellers, a sa excel·lència, per ha mostrar-li la minuta de la letra que se havia de fer per als collidors, ab consulta de dits senyors inquisidors, la qual, aprés de haver-la-y legida li aparagué molt bé y digué queb scriuria a sa magestat com los senyors deputats ho havien molt bé determinat. E de aquí dit misser Pere Ailla y jo, dit Josef Cellers, anàrem a dits senyors inquisidors y amostràrem-los la dita letra, la qual los aparagué molt bé i·n demanaren còpia. Y en aquest medi que dit misser Pere Ailla y jo fórem a casa del dit senyor loctinent general y a la dels inquisidors, arribaren en concistori mossèn Hierònim Sorribes, receptor del dit Sanct Offici, y mossèn Barthomeu Garsia, notari dels secrestes, y digueren de part dels dits senyors inquisidors als dits senyors deputats, segons que aprés nos referiren los dits senyors deputats a dit misser Pere Ailla y a mi, dit Josef Cellers, que los senyors inquisidors los trametien assí a sas senyorias per ha regresiar-los lo sanct pensament que havien tingut en avisar-los del que concorria, y que axí los supplicaven fossen servits voler scriure per tots los collidors de les taules per a què se tingués gran mirament en regonèxer totes les mercaderies, perquè dins aquelles no vinguessen libres ni scriptures ni pintures, tanbé regonèxer algunas botigues particulars y lesa bales que són dintre lo General, y que si per an aquestes coses volen que officials del dit Sanct Offici entrevinguen que ho faran, sinó que.s fasse del modo que dits senyors deputats volran, perquè estaven molt certs los senyors inquisidors queb los senyors deputats ho endressaran al servey de Déu. E aprés lo dit mossèn Barthomeu Garsia parlà confirmant tot lo que per lo dit mossèn Sorribes, ajustant-hi que aquest negossi los dits deputats lo havien de prendre mol de lur mà, perquè tindria molt millor èxit per los molts officials que té lo dit General. Als quals, dit agueren lo demuntdit, lo senyor deputat ecclesiàstic, en nom de tot lo concistori, los dix que aquest concistori en negossi que tan inporta al servey de Déu y de sa magestat, y a la quietut de tot aquest Principat, farà lo que convindria, y que de açò los senyors inquisidors poden estar molt certs y descansats, y que misser Ailla en aquest punt ere anat a mostrar la letra se havia de fer als dits collidors a sa excel·lència y ab orde que aprés que sa excel·lència la agués vista la comunicàs als dits senyors inquisidors, perquè vessen si·ls estaria bé, y que en lo de regonèxer de las balas que·s fes de la manera que los senyors inquisidors manarien y com més convindria per millor dirigirc negossi de tanta inportància, per lo bé de la cristiandat.
-
Juan de Austria llega desde Madrid para reunirse con la flota de Lepanto
Entra D. Juan de Austria procedente de la corte para pasar á levante.