Asesinado el conceller en cap en el campanario de la catedral por querer impedir un asalto popular contra los sitiadores borbónicos; el papel de las mujeres aquel día

En est dia, á lo que debian ser tocadas las 7 del matí, alguns fills de perdició e instigats del sperit maligne, continuant son depravat obrar, y procurant commourer lo poble, y abent trobat lo Excm. senyor Conceller VI en la riera de sant Juan, lo feren seguir en la present Casa fent que prengués lo Estandart ó Pendó de santa Eularia, y quel pujás á Monjuich, com en efecte, per evitar tots disturbis, dit senyor Conseller prengué dit Estandart, lo qual per dita gent alterada se li entregá, y habentse feta la mateixa acció en la Casa de la Diputació, feren seguir un Consistorial ab lo Estandart ó Pendó dit de sant Jordi, y los conduhiren á Monjuich, y arribats allí, quedantse dit Pendó de sant Jordi, se quedá al mitx del camí de las líneas de comunicació, y lo de santa Eularia fonch enarbolat y posat en la muralla de la fortaleza ahont estigué fins á la tarde, que com millor se pogué se escondí ab lo pretext de serse troncada la asta de aquell, y amagadament sen baixá dit senyor Conceller junt ab dit Estandart, tornant aquella en la present Casa, habent precehit que estant dit Estandart enarbolat en dita fortaleza, se doná per los naturals que anaben ab dit Estandart, se envestí á cos descubert al enemich, en la qual envestida foren moris y nafrats molts de una y altre part.

E aprés de haber succehit axó, á lo que debian ser cerca de las 9 se ohí tocar á rebato en la Catedral y altres parts, lo que ohit per lo Excm. Consistorí, desitjant y procurant la major quietut, se resolgué lo fer cessar lo tocar ditas Campanas, se feren varias y diferents diligencias, y ohint que no obstant aquellas, la Campana de las horas y lo Thomas continuaban en tocar, lo Excm. senyor Conceller en Cap, associat de 4 Caballers y Ciutadans, sen aná de la present Casa á la Catedral, y puja en lo campanar, ahont se tocan las campanas, y al que fonch al cap de munt de la escala ó caragol, trobá alguns minyons que tocaban dit Thomas, y habentlos ne fet deixar, aparegueren alguns fills de perdició, qui instigats del esperit maligno, ab grans crits digueren que la Campana habia de tocar, y replicant dit senyor Conceller en Cap dient, no habia de tocar tant per ser orde de S. M. com per convenir á la quietut pública, no duptá un de dits fills de perdició poch tement á Deu, tirar y disparar un tir de pistola á dit Conceller en Cap, del qual restá ferit en lo bras dret passantli á la mamella, de la cual ferida en breu temps morí, cujus anima requiescat in pace. Amen. (Dietario de la ciudad).

Comentarios

Una respuesta a «Asesinado el conceller en cap en el campanario de la catedral por querer impedir un asalto popular contra los sitiadores borbónicos; el papel de las mujeres aquel día»

  1. Avatar de Alberto Pernales
    Alberto Pernales

    Según el romance austracista, [ref3633], la oligarquía regional podía contar tanto con Dios como con las mujeres aquel día:

    Ja que propici lo Cel,
    multiplica á Barcelona,
    ditxas, y felicitats,
    triumfos, llorers, palmas, glorias.
    ja que ab la ajuda dels Sants,
    y las Aliadas Forças,
    veram fugi al Enemich,
    y celebràm la Victoria.
    ja que no puch fer del Rey,
    ni dels Generals memoria,
    perque en mi noy ha Clari,
    sino una rustica Trompa.
    Deixanme dir dos paraulas
    de proësas afanyosas
    que en aquest Siti han obràt
    las Barcelonesas Donas:
    Ve lo Francès, y envesteix
    (deixem proambols à fora)
    tant de improvis á Monjuich
    que fou llamp, y tro en una cosa.
    Tant desprevingut estava
    de un tot, que espert en una hora,
    á no axir á la defensa
    Eulalia, y Santa Madrona,
    No penseu ques dir per dir
    esta ajuda miraglosa,
    que consta, quant pot constar,
    y ho portaràn las Historias.
    Los pocs Ciutadans que estavan
    en aquell Castell de escolta,
    donan avis à la Plaça
    del Avans que el Francès dona.
    Y luego (pues so en Monjuich
    faltarè de roca en roca)
    de part de sa Magestat
    (per tot Ciutat se pregona)
    y de la Excelentissima, que
    à Monjuich tothom corria,
    Aqui de Deu, y dels Sants,
    qui no ha vist à Barcelona,
    esta trista matinada,
    no diga que ha vist may cosa:
    no diga que se ha trobàt
    en defensa belicosa.
    No dirè de Coronela
    que no es per ma grossa ploma,
    ni tampoc dels Voluntaris
    ni dels qui portan Corona.
    sino unicament de las
    Barcelonesas Matronas,
    assumpto que jo me he pres
    per saber lo fill de Dona;
    [ahora según [ref3636]]
    y també perque ho mereixen
    sas hazanyes portentosas
    […]
    Deixan Casas, Patria, Fills
    y com furiosas lleonas
    pujant van per la muntanya
    com lo cervo ferit corra
    Alguns paysans preguntaven
    ahont, ahont aneu Donas?
    A morir per nostre Rey:
    Responian orgullosas
    crusaven los Regiments
    que pelean per
    nostra honra
    Donas se veran alli
    […] ab Pistolas
    y no dintra del Castell
    […]
    sino a fora en lo camp pla
    […] entre Miquelets
    sempre animantlos […]
    Les mes anaven ab draps
    benas, desfilas y promptas
    ab que ferits encontravan
    los socorrian piadosas […].

    Lo que no parecen saber los Historiadores de la Nación es que, igual que la intervención de los dioses y otras maravillas, se trata de un tropo literario. [ref3635] fue un bestseller en toda Europa, tanto austracista como borbónica, cada inglés un poco culto habrá sabido algo de la ópera The Siege of Rhodes ([ref3634]) de 1656, en la cual un coro de mujeres canta:

    Let us live, live! for, being dead,
    The pretty spots,
    Ribbons and knots,
    And the fine French dress for the head,
    No lady wears upon her
    In the cold, cold bed of honour.
    Beat down our grottos, and hew down our bowers,
    Dig up our arbours, and root up our flowers;
    Our gardens are bulwarks and bastions become;
    Then hang up our lute, we must sing to the drum.

    Our patches and our curls,
    So exact in each station,
    Our powders and our purls,
    Are now out of fashion.
    Hence with our needles, and give us your spades;
    We, that were ladies, grow coarse as our maids.
    Our coaches have driven us to balls at the court,
    We now must drive barrows to earth up the fort.

    Etc etc. En fin: la mitología oficial quizá no es el mejor sitio donde buscar pruebas para la contribución femenina que, por supuesto, hubo.

Deja una respuesta