Etiqueta: Crisis de la Edad Media en España

  • Muere Juan II de Aragón, padre de Fernando II, víctima de una orgía litúrgico-musical en Nochebuena

    Muere en el palacio episcopal D. Juan II, padre de Fernando el Católico.

  • Fernando el Católico es jurado conde de Barcelona

    Es jurado conde de Barcelona D. Fernando el católico.

  • Fernando el Católico jura los fueros

    D. Fernando el católico presta juramento de guardar las constituciones y fueros del pais.

  • Entra por primera vez Isabel la Católica

    Entra por primera vez la reina de Castilla D.ª Isabel la Católica.

  • Acabada la Guerra de Sucesión Castellana, muere Alfonso de Portugal

    Estando en aquella ciudad de Barcelona, les vino nueva como el rey de Portogal era muerto: el qual fallecio en la ciudad de Lisbona, de enfermedad que duro veynte y cinco dias. El rey y la reyna mostraron gran sentimiento de su muerte, y hizieron celebrar alli en Barcelona sus obsequias solennemente.

  • Juan de Aragón y Castilla es jurado heredero de la corona

    Es jurado heredero de la corona á la edad de tres años D. Juan hijo de los reyes católicos.

  • Desde Castilla, Fernando II dicta sentencia arbitral acabando con algunos de los peores abusos de la oligarquía catalana y abriendo camino a la emancipación de los siervos

    […]

    9. Item, sententiam, arbitram, é declaram, que los dits senyors no pugan pendre per didas per sos fills, ó altres qualsevols creaturas las mullers dels dits pagesos de remença, ab paga, ne sens paga, menys de lur voluntat, ni tampoc pugan la primera nit que lo pages prend muller dormir ab ella, ó en senyal de senyoria, la nit de las bodas, apres que la muller será colgada en lo lit, pasar sobre aquell, sobre la dita muller, ni pugan los dits senyors, de la filla, ó fill de pages, ab paga, ni sens paga, servirse dells, sens sa voluntat, ni pugan compellir los dits pagesos á pagar los ous appellats de cugul; ni dret de flassada de cap a casa, la cual se preten, que quant moria lo pages, lo senyor lals prenia, ó nols dexaba soterrar, fins que la millor flasada de casa se habia presa; ne tampoc pugan los dits seniors ó senioras, per respecte de la senyoria que sobre dits pagesos tenen (puix no sie per rapate de la senyoria del castell, ó jurisditio) ferlos prohibitions que no venan forment, civada, vi, é altres cosas, sens licentia, é permis dels dits senyors.

    10. Item sententiam, arbitram, é declaram, que los pagesos no sien obligats pagar polls de astor, ni pa de ca; ni dret appellat brocadella de cavall, ni tampoc los dits senyors pugan compellir los dits pagesos á usos appellats cussura, enterca, alberg, menjar de balles, pernas de carnsalada, arages, morto, é anell magenc, porc, é ovella ab let, canal de porc, vi de trescol, vi appellat den Besora, sistella de raims, carabassa de vi, fex de palla, cercols de bota, mola de moli, ni adob de resclosas, blat de acapte, jovas, batudas, jornals, podadas, fermadas segadas, traginas, é altres semblants drets é servituts personals, pus no sien capbrevadas, é si serán capbrevadas, é los dits pagesos, ó algu de ells mostrarán autenticament dins cinqanys de sus dits davant nos, ó de la persona per nos deputadora, com los dits drets é servituts son estats introduits ab cauthela, é deceptio per los dits senyors, ó en lo principi, quant se principiaren, foren principiats per los dits pagesos sens causa é titol procedent, sino graciosament, é per cortesia, é á pregarias dels dits senyors, é apres ab la dita introductio deceptiva, é cautelosa, ó principi gracios, los dits pagesos continuaren pagar, é los dits senyors ab la dita possesio axi adquirida los capbrevaren, declarat per nos lo sobredit, dallá avant los dits pagesos no sien tinguts pagar, ó fer las ditas servituts, ans cessen, é hajan á cesar en tota manera, no obstant sien capbrevats: pero que entretant que per los dits pagesos no será demostrat lo de sus dit, é per nos determinat, segons dit es, que paguen é fazan las ditas servituts capbrevadas, é azo mateix pronunciam é manam sie fet en lo dret appellat lo col, ó fabrega de destret……

    12. Item pronuntiam, sententiam, é arbitram que los pagesos, sens licentia de son senyor, ó senyors pugan, els sie licit vendre, dar, permutar, é alienar de sos bens mobles, á tota sa voluntat, exceptat lo cup mayor é principal del Mas, ó casa, lo qual nos puga vendre sens licentia del senyor, ó senyors.

    13. E mes sententiam é declaram, que lo pages no puga vendre, ni alienar á persona estranya lo Mas, ni las terras al dit Mas contigües, é afixas, é ab las quals lo te establit, pero las que haura adquiridas per sa industria, encara que las haja posseidas per trenta anys, ó mes, aquellas puga, é li sie licit alienar sens licentia del senyor, ó senyors. Si empero en los establiments expressament deva, que non poguessen alienar, que allo se haja de servar.

    14. Item, pronuntiam, é arbitram, é declaram que los dits pagesos no sien tenguts pagar censos de castlanias, ni guaytas des castells enderrocats, en los quals nos pos habitar, ni en temps de neccesitat si poria recullir…..

    15. Item, que los dits pagesos sien tenguts de aqui avant integrament, sens frau algu, be, é lealment á lur senyor, ó senyors, als quals pertany, pagar delmes, primicias, censos, tascas, quints, quarts, é altres drets reals que sien acostumats pagar, per raho é causa dels masos, terras é possessions que posseeixen é posseiran, si ja no era que per los dits pagesos, ó successors lurs, ó per algu de ells se mostrar ab instruments, ó alsres authenticas escripturas é documents, no esser tinguts á la paga dels dits delmes, primitias, censos, tascas, quints, quarts, é altres drets reals, ó de parte de aquells, ó de algu de ells…

  • Celebraciones tras la toma de Málaga por Fernando el Católico

    Fiestas en celebracion de haber D. Fernando el católico tomado la ciudad de Málaga, que estaba en poder de los moros.

  • Quemadas 3 personas y 20 estatuas en un auto de fe

    Auto de fe, en que fueron quemadas tres personas y veinte estatuas de otras tantas.

  • Reunión del Concejo de 32 sobre la peste

    En 14 de Junio de 1488 se volvió á tratar en el Concejo Ordinario de XXXII de los medios de guardar la presente Ciudad de la peste.

  • Los Reyes Católicos juran los fueros

    Los reyes Católicos juran en la plaza de Framenors, hoy de Medinaceli, guardar los fueros del pais.

  • Primer libro impreso en Barcelona?

    Fecha del primer libro impreso en Barcelona. Fue su editor Juan Cherlin, impresor volante. Su título es: Pro condendis orationibus juxta gramaticas leges, literatissimi auctoris Bhertolomei Mates libellus exorditur.

  • Fechada la Piedad Desplá, obra maestra de Bermejo

    Opus. Bartholomei. Vermeio.Cordubensis.Impensa. Ludovici. de . Spla. Barcinonensis. Archidiaconi Absolutum, XXIII. Aprilis. anno Salutis. Christiana (E) MCCCC LXXXX

  • Funerales regios en honor del Infante de Portugal, esposo de la hija mayor de los Reyes Católicos

    Regios funerales en honor de D. Alfonso príncipe heredero de Portugal, esposo de doña Isabel hija de los reyes católicos.

  • La carta de Fernando el Católico sobre la toma de Granada inicia diez días de fiestas

    Llega la carta en que D. Fernando el Católico participa á la Diputacion la toma de Granada, con cuyo motivo se hicieron por espacio de diez dias fiestas estraordinariamente pomposas.

  • Fiesta con confits en la casa del infante Enrique para celebrar la toma de Granada

    El infante D. Enrique, lugarteniente general, en celebridad de la toma de Granada tuvo funcion (Sala) en su casa, á la que fueron convidados los Conselleres y muchas damas, y dió collació de confits.

  • Expulsión de los judíos impenitentes

    En 1492 se fueron todos los judíos que no quisieron convertirse al cristianismo. Su marcha fue recogida de la siguiente manera en el Dietario de la Diputación del General:

    1492. Agost. Dijous a II. Jueus. Entraren e surgiren en la plaia de Barchinona una gran nau de Rodes […] e una galeassa grossa de França e VIII entre nauetes e galeons, totes carreguades de juheus que exien de Aragó, de València e de Cathalunya e eren·se enbarchats part en Tortosa e part en Tarragona, exints de dites terres per manament de la maiestat del senyor rey. Restaren·ne en Barchinona circa de XX qui·s faheren christians; los altres ab dites fustes se·n anaren la via de Levant e entre tots eren passats deu mil juheus entre homens, dones e enfants.

  • Llegan los Reyes Católicos tras la toma de Granada para negociar con Francia la devolución del Rosellón y la Cerdaña

    Llegan á Valldoncella los reyes católicos, y en el dia siguiente hacen la entrada triunfal despues de la toma de Granada.