A principis de la dècada dels 20, la manca de capacitat de la xarxa tramviària de Barcelona era notòria, de tal manera que l’ajuntament de la ciutat decidí instar la companyia ‘Les Tramways de Barcelone’ a millorar el servei. Simultàniament, el consistori es decidí a posar en servei, definitivament, una xarxa d’autobusos. Després d’un primer intent el 1921, el 15 de març de 1922 el consistori concedí a n’Antoni Antich (l’amo de la fàbrica d’anissats i licors) una xarxa de 4 línies d’autobús. Set dies despres, era creada la ‘Compañía General de Autobuses de Barcelona’. El projecte del Sr. Antich preveia la utilització de vehicles de la marca Tilling-Stevens, que utilitzaven el sistema petroleo-elèctric.
Fos perquè no es tenia massa pressa, fos perquè la fàbrica no lliurava els autobusos, el cas és que com que s’acostava el mes de maig d’aquell 1922, data en què caducava la concessió si no s’havia iniciat el servei, la CGA hagué de recórrer a una solució d’emergència i demanà urgentment a la Tilling-Stevens Motors Ltd que subministrés el que fos. Davant la premura, l’empresa envià de forma molt urgent quatre autobusos i ho féu per via terrestre, amb xofers que travessaren tot França per carretera per arribar a Barcelona tan aviat com fos possible.