Historia de Barcelona

DILLUNS VII. – Ffo per part dels dits Concellers feta congregacio e ajust de totes les L.^nes[1] e deenes de la ciutat qui ab lurs armes foren a la plaça de Sent Jacme e en la casa de la ciutat e haut concell determenaren que com alscuns castellans qui avien comogut lo avelot del Call fossen preses que daquells fos feta aquella justicia que mereixen e de present totes les dites L.^nes e deenes posarense ab lurs armes de la plaça del Blat al Castella nou e tro a Sent Michel e a Sent Just e quasi ora de mig jorn passada I ora comochse avalot de mariners e pescaders e altres qui per lo carrer de la Mar vengueren ab armes e ballestes parades e foren en la plaça del Blat dient muyra tot hom e viva lo Rey e lo poble, entant ques ensenyoriren de la cort del veguer y aquella obriren en tragueren los dits castellans preses y tots los altres preses que no ni romas alcun e avalot fet vengueren al Castell nou hon se eren recullits los juheus e aquell combateren matent foch a les portes e per terrats tiranthi ab ballestes, e dura tro ora del seny e la dita ora vengueren pageses e sagramental de fora qui obrien la cort e scrivania del batle e prengueren los libres que trobaren los quals cremaren en lo foch en la plaça de Sent Jacme. E lo die de dimarts seguent tots los juheus qui eren en lo dit castell e la maior partida se faeren xristians sino forsa CCC. quin moriren. E per los dits pageses fo apres fet fortivolment escorcoy del dit Castell nou.

1. ^[1]Cinquantenes.↩