Historia de Barcelona

Ferran II se presenta protector d’aquest monestir y a 3 Abril 1495, gestionà ab 1′ Hospital de Santa Creu «per la circunuicinitat que les dues cases stan», «que lo dit monestir haie empriu de les clauagueres del dit Hospital» y ab los Consellers de Barcelona, que, considerant «quanta stretura les monjes de aquell monestir tenen», «es justa y rahonable cosa, donar los límits conuenients, segons lo numero delles, nos ha occorregut que lo carrer qui affronta ab lo dit ort se pot vuir e aiustar en aque’l, per ésser cosa poc necessària a la re publica». A més los demanà que desitjan «que les monjes que en aquell habiten, seruen la honestat que deuen, E perquè algunes vegades les dites monjes, confiant que nengú fora del dit monestir, les pot veure,^[1] no dupten anar despullades dins les clausures del dit monestir; de hont moltes vegades se segueix que, de les cases circunvehines, ab les sumitats que tenen, miren les clausures del dit monestir, e les monjes resten envergonyides», pregant no consentissen «que en spay de cent canes, casa ninguna puixa puiar tant, que de aquella se puixa mirar cosa alguna dins les clausures».^[2]

1. ^[1]¡Seguro!↩
2. ^[2]El convento conocido de las mujeres arrepentidas fue la casa de las Egipcíacas.↩