Privilegio por Pedro el Grande a la ciudad de Barcelona sobre el puente-peaje del Llobregat; construcción en madera a partir de 1301; significado para Barcelona y viajeros

Comentarios

Una respuesta a «Privilegio por Pedro el Grande a la ciudad de Barcelona sobre el puente-peaje del Llobregat; construcción en madera a partir de 1301; significado para Barcelona y viajeros»

1. 

   2015/04/11

   Alberto Pernales

   [ref4422] explica:

   En aquest curt període de domini reial sobre el Llobregat, no pas damunt la vila de Molins de Rei o en la roca de Droc (entre Pallejà i Sant Andreu de la Barca), com s’havia determinat els anys 1278 i 1283, sinó entre Cornellà i Sant Boi. La ciutat de Barcelona es féu càrrec de la construcció del projectat pont sobre el Llobregat, comptant amb el suport del rei, del bisbe i de la major part de la noblesa, però abans comprà la barca de pas de Sant Boi a la família Vilanova. El pont no es construí de pedra sinó de fusta; iniciat l’any 1301, es va finalitzar poc temps després i es va mantenir en funcionament fins al segle XVI, tot i representar una gran despesa per a la ciutat, que a partir de 1327 establí un peatge o dret de pas per fer front al manteniment i a les contínues reconstruccions motivades per les inundacions i sortides del riu. La ubicació del pont a Sant Boi representava la imposició dels interessos de la capital catalana en tots els terrenys. D’una banda, la ciutat assegurava el control de les rutes de ponent i evitava la dependència de les barques de passatge tradicionals; de l’altra, facilitava l’accés als molins de Sant Vicenç dels Horts que ara eren reials. Un pont a Molins de Rei, com s’havia decidit anteriorment, hauria incrementat la competència entre els dos molinars de les dues riberes, la qual cosa, a diferència del que succeí durant el segle XIII, quan eren de senyors differents, ara no interessava.

   [ref4423]:

   El eje prelitoral franqueaba con puentes de piedra el Agli, en Ribesaltes, el Tet, en Perpinyà, el Fluviá, en Orfes, el Ter, en Girona, el Francolí, en Tarragona, el Millars, en Almassora, el Palància, en Morvedre, el Túria, en València, y el Xúquer, en Alcira; atravesaba con un puente de madera el Llobregat, en Sant Boi, y superaba el Ebro con un puente de barcas, en Tortosa.

   Los viandantes que optaban por la ruta alternativa de Girona a Tarragona por Manresa atrevesaban el Merder por un puente romano, en Vic, y el Llobregat y el Cardener mediante sendos puente bajomedievales, en Navarcles y Manresa.