Etiqueta: música del Romanticismo

Acte primer de Lohengrin:
Surt una barca tirada per un cisne que ‘s porta l’aygua.
Redolí:

Señores, veurán un’ oca
que neda sobre la roca.

***

La Pasqua está tot l’ acte primer en escena y sense cantar.
Un espectador:
– Fins are ‘l paper de la Pasqua jo també ‘l cantaría. Si ‘l Sr. Brugada ‘m contracta, prometo estarme á l’ escena per la meytat del preu.

***

Acte segon:
Es lo millor de l’ ópera. Lo duo de barítono y contralt causa impresiò.
Consisteix ab una vèu d’ home y una de dona que ‘s troban á mitj camí, fan brasset y marxan al mateix pas.
Desprès vè ‘l gran duo de tiple y contralt.
La Pasqua ‘s rescabala; pero ¡de quína manera!… Y la Vitalí… no ‘n parlem.

La Guisseppina Vitalí
Canta de ca ‘l generalí.

***

Pero venen los coros.
Se componen de patjes, guerreros, nobles y senyoras de l’ aristocracia.
Los patjes mostran las sevasa formas. Se coneix que ‘l rey era molt aficionat á las camas primas.
Un’ altra observació.
Desde ‘l temps de Lohengrin fins are, ‘ls sabaters, per lo tocant al calsat de senyora, no han adelantat gens.
Las mateixas sabatas escotadas ab taló alt se portan are que llavoras.

***

En quan als guerreros tots duhen una gallína dalt del casco.
Los soldats d’ are en temps de guerra quan n’ aixarpan alguna, se la guardan dintre de la motxilla.

***

Respecte als nobles y á las senyoras de l’ aristocracia, ja ‘s coneix qu’ en aquell temps no s’ usavan ni ‘ls respalls, ni la benzina, y tampoch devía haverhi quitamanchas.
Jo crech ‘l que anava mès brut, era mès noble

***

En lo tercer acte surt la cambra nupcial.
Sembla ‘l salò de Cent de cala Ciutat.
Al fondo hi ha un llit que s’ ha fet célebre. Es un llit pintat á la paret.
¡Vaya unas bromas que tenia l’ emperador de Alemania, de donar un llit aixís á uns nuvis que s’ estiman, en l’ hora mès solemne del matrimoni!

***

Per fortuna ni Lohengrin ni Elsa se ‘n adonan.
Lo primer dia del casament van convenir que passarían la nit cantant y refilan qu’ es un contento.
– ¡Vaya uns romansos!.. vaig sentir que deya un vehí mèu. ¿Què dimoni s’ empatollan?
Un altre l’ hi responía:
– Are disputan sobre si ‘l quarto es humit ó no es humit, y sobre si en cas d’ agafar un dolor reumátich son millors las ayguas de Caldas ó las de la Garriga.

***

Un filossoph:
– ¡Oh! ‘Ls alemanys d’ aquell temps quan se casavan, no feyan us sino de un llit pintat á la paret. Es á dir: la major candidat de espiritualisme compatible ab lo matrimoni.
Aixís en aquell temps se sentían diálechs per l’ istil:
– Me sembla, noy, que avuy dormiré ab la dona.
– ¡Me sembla noy que si no t’ pintas!..

***

Prou Lohengrin, que si hagués de trasladar tots los ecos que vaig recullir y totas las impresions rebudas no acabaría may.
Y á pesar de un aparato escénich desgalitxat y ridícul, la música entussiasma y fascina.
Las orellas absorbeixen á la vista.