Etiqueta: L’Esquella de la Torratxa
-
Chistes sobre Lohengrin, la primera ópera de Wagner que se representa en Barcelona; comentarios de Josep Pla sobre el wagnerianismo
Acte primer de Lohengrin:
Surt una barca tirada per un cisne que ‘s porta l’aygua.
Redolí:Señores, veurán un’ oca
que neda sobre la roca.***
La Pasqua está tot l’ acte primer en escena y sense cantar.
Un espectador:
– Fins are ‘l paper de la Pasqua jo també ‘l cantaría. Si ‘l Sr. Brugada ‘m contracta, prometo estarme á l’ escena per la meytat del preu.***
Acte segon:
Es lo millor de l’ ópera. Lo duo de barítono y contralt causa impresiò.
Consisteix ab una vèu d’ home y una de dona que ‘s troban á mitj camí, fan brasset y marxan al mateix pas.
Desprès vè ‘l gran duo de tiple y contralt.
La Pasqua ‘s rescabala; pero ¡de quína manera!… Y la Vitalí… no ‘n parlem.La Guisseppina Vitalí
Canta de ca ‘l generalí.***
Pero venen los coros.
Se componen de patjes, guerreros, nobles y senyoras de l’ aristocracia.
Los patjes mostran las sevasa formas. Se coneix que ‘l rey era molt aficionat á las camas primas.
Un’ altra observació.
Desde ‘l temps de Lohengrin fins are, ‘ls sabaters, per lo tocant al calsat de senyora, no han adelantat gens.
Las mateixas sabatas escotadas ab taló alt se portan are que llavoras.***
En quan als guerreros tots duhen una gallína dalt del casco.
Los soldats d’ are en temps de guerra quan n’ aixarpan alguna, se la guardan dintre de la motxilla.***
Respecte als nobles y á las senyoras de l’ aristocracia, ja ‘s coneix qu’ en aquell temps no s’ usavan ni ‘ls respalls, ni la benzina, y tampoch devía haverhi quitamanchas.
Jo crech ‘l que anava mès brut, era mès noble***
En lo tercer acte surt la cambra nupcial.
Sembla ‘l salò de Cent de cala Ciutat.
Al fondo hi ha un llit que s’ ha fet célebre. Es un llit pintat á la paret.
¡Vaya unas bromas que tenia l’ emperador de Alemania, de donar un llit aixís á uns nuvis que s’ estiman, en l’ hora mès solemne del matrimoni!***
Per fortuna ni Lohengrin ni Elsa se ‘n adonan.
Lo primer dia del casament van convenir que passarían la nit cantant y refilan qu’ es un contento.
– ¡Vaya uns romansos!.. vaig sentir que deya un vehí mèu. ¿Què dimoni s’ empatollan?
Un altre l’ hi responía:
– Are disputan sobre si ‘l quarto es humit ó no es humit, y sobre si en cas d’ agafar un dolor reumátich son millors las ayguas de Caldas ó las de la Garriga.***
Un filossoph:
– ¡Oh! ‘Ls alemanys d’ aquell temps quan se casavan, no feyan us sino de un llit pintat á la paret. Es á dir: la major candidat de espiritualisme compatible ab lo matrimoni.
Aixís en aquell temps se sentían diálechs per l’ istil:
– Me sembla, noy, que avuy dormiré ab la dona.
– ¡Me sembla noy que si no t’ pintas!..***
Prou Lohengrin, que si hagués de trasladar tots los ecos que vaig recullir y totas las impresions rebudas no acabaría may.
Y á pesar de un aparato escénich desgalitxat y ridícul, la música entussiasma y fascina.
Las orellas absorbeixen á la vista. -
La abolición del cuarto a favor del céntimo hace subir el precio y el tamaño de La Esquella de la Torratxa
L’any 1887 foren retirades de la circulació les peces de dos quartos, que sols a Catalunya eren moneda corrent. Els periòdics de carrer hagueren, doncs, d’acomodar-se a les condicions del sistema decimal. Per als que es venien, com L’Esquella, a dos quartos, el fet de passar a cinc cèntims representava una pèrdua considerable. Innocenci López Bernagossi resolgué aquest problema disposant que La Campana de Gràcia –periòdic polític de caràcter popular- valgués cinc cèntims i que L’Esquella de la Torratxa, destinat a una altra classe de lectors, en valgués deu. Per compensar l’augment va doblar el nombre de planes, que passà de 8 a 16.
[…]
El tiratge de L’Esquella de la Torratxa començà modestament de 1.500 a 2.000 exemplars. Al final de la primera tongada –desembre de 1885- la tirada havia pujat a uns 5.000 exemplars i, mentre el número fou de 8 planes, se’n tiraren una mitjana de 6.000. A partir del número 425 [26/2/1887, número 424 aquí] –quan va valer 10 cèntims i va tenir 16 planes-, la tirada s’anà enfilant gradualment fins a assolir un terme mitjà de 24.000 o 25.000 exemplars.
-
La Esquella resucita al dentista aficionado y poeta popular, el Noy de Tona, después de que su muerte a manos del Noticiero demuestra plagio masivo por parte de la prensa barcelonesa
L’ altre día El Noticiero Universal va matar al Noy de Tona.
Inmediatament casi tots los diaris locals varen cantarli las absoltas, recordant qu’ era un bardo popular que anava pels pobles y pels trens dels ferrocarrils, recitant versos catalans y passant la gorra; afegint qu’ era ‘l terror dels pares de familia, per la séva afició inmoderada á arrancar dents y caixals á la quitxalleta…. Alguns fins deyan que ‘ls diners que guanyava com á bardo ‘ls perdía com á jugador, que sempre estava de pega.
Lo Noy de Tona, una vegada mort, anava á passar á l’ Historia, com hi ha passat en Fornells el de la Vírgen de Llerona, Mossén Será y altres tipos pintorescos de la vida popular de Catalunya.
Donchs, bé ¡assómbrinse! Lo Noy de Tona no es mort. Es tan viu come en Coria del Noticiero.
Si aquest diari l’ ha mor’ LA ESQUELLA ‘l ressucita.
***
O millor que LA ESQUELLA DE LA TORRATXA, qui acaba d’ extendre la seva fé de vida es nostre estimat corresponsal en lo Vendrell, que ‘ns ha enviat una carta, concebuda en los termes següents:
«Vendrell 20 Juliol de 1897.
«Sr. Director de LA ESQUELLA DE LA TORRATXA.
«Apreciat amich: ahir tots los periódichs de Barcelona donavan la noticia de haver mort lo Noy de Tona al hospital de Sant Gervasi, lo qual me fa creure que ho copiarían del Noticiero de la nit anterior. Y efectivament; lo día que moría era á Vilafranca, y ‘l dilluns següent que ‘ls periódichs donavan la noticia, passava per aquesta vila en direcció á un poble de aquest partit que celebrava la festa major; y si no ‘s more de veritat, de avuy en vuyt será aquí que celebrém la nostra.
«Si vol aprofitar aquests datos, aquí ‘ls té.
«Disposi de son afm. amich:
«R. Ramón.»
***
Ja ho sab, donchs, El Noticiero.
Lo Noy de Tona continua recitant versos.
Y ell, El Noticiero, continua tocant lo violón.