Los catalanes cuentan sus primeros viages marítimos á la Palestina desde el año de 1096, quando animados con el fervor de la primera cruzada de Godofredo de Bullon, partieron para la Siria con los señores nombrados por Zurita otros varones de Cataluña, cuyo exemplo abrió y facilitó el camino para la tierra santa á muchas personas principales de la provincia, de diferentes sexos y estados que quisieron señalar su piedad, y su valor. Entre estas personas se conserva la memoria de una insigne muger llamada Azalaida, que partiendo para la Siria el año de 1104 con las tropas que se embarcaban en la cruzada, dexó hecho su testamento declarando por último sucesor de sus bienes á la mesa capitular de Barcelona. A 6 de Julio de 1110 hizo también testamento Guillermo Ramón, antes de emprender su viage á la tierra santa, dexando quantiosas mandas para diversas obras pias en muchas iglesias de aquella ciudad y del condado. Y en aquel año otro caballero llamado Arnoldo Mirón, al tiempo de partir para la Palestina restituyó á la iglesia de Barcelona una viña sita en Monjuich.
Etiqueta: Cristianismo
-
Expulsión de los judíos impenitentes
En 1492 se fueron todos los judíos que no quisieron convertirse al cristianismo. Su marcha fue recogida de la siguiente manera en el Dietario de la Diputación del General:
1492. Agost. Dijous a II. Jueus. Entraren e surgiren en la plaia de Barchinona una gran nau de Rodes […] e una galeassa grossa de França e VIII entre nauetes e galeons, totes carreguades de juheus que exien de Aragó, de València e de Cathalunya e eren·se enbarchats part en Tortosa e part en Tarragona, exints de dites terres per manament de la maiestat del senyor rey. Restaren·ne en Barchinona circa de XX qui·s faheren christians; los altres ab dites fustes se·n anaren la via de Levant e entre tots eren passats deu mil juheus entre homens, dones e enfants.
-
La Gran Nevada, y una conversión radiofónica de Dalí a la Verdadera Fe
That morning the patio of my parents’ home appeared covered in snow and I couldn’t believe it. To start with, I thought it was part of my mother’s Christmas decorations. I remember that December 25th very well. Me with a scarf inside the house, listening to my mother say that for a city like Barcelona, so abandoned by the hand of God, it was a blessing that, even if it was only the once, He should have remembered us and brought us snow on the most appropriate day, Christmas Day, with divine punctuality.
For me, Christmas Day will always be the day of the Great Snowfall. Wrapped in two jerseys and a scarf inside the house, I switched on the radio and suddenly we heard a message of peace and Christmas goodwill from Salvador Dalí, a few emotional words from the Ampurdán painter telling us that, from that day on, he planned to orient all his life toward Franco’s Spain and the family: «Isabella the Catholic, consecrated hosts, melons, rosaries, truculent indigestion, bullfights, Calanda drums and Ampurdán sardines. To sum up: my life must be oriented toward Spain and the family.»
We listened to that message in respectful silence mixed with some astonishment. The snow fell stealthily on the patio outside, as at the beginning of a Christmas tale.
«Dalí’s turned into one of us,» said my father.