Historia de Barcelona

Entrevista a Sabater i Pi:

– Ara passaré a fer-li unes preguntes sobre Floquet de Neu.
– Però això ja ho sap tothom. Se n’ha parlat ad nauseam.
– Sí, però jo li faré preguntes més a nivell humà. Vostè quan veu el Floquet en el seu recinte què sent?
– Jo crec que aquests animals -no el Floquet de Neu- els goril·les i especialment aquests animals intel·ligents, no haurien d’estar en un parc zoològic. És com un humà dins la presó. Jo he treballat al parc zoològic, però no hi estic a favor.
-Com creu que hauria de ser un parc zoològic?
– Crec que no n’hi hauria d’haver. Per veure animals hi ha vídeos molt bonics o, per a aquells que tenen diners, que se’n vagin al’Àfrica i participin en un safari fotogràfic d’aquells.
– És a dir, troba aberrant la tasca de reclutament d’animals com si fos una col·lecció.
– Això tenia un sentit al segle XIX quan la gent no sabia res i veien la girafa, el talp; però avui en dia no té sentit perquè fan unes pel·lícules magnífiques. No val la pena… Què n’opines? A més implica sacrificar aquests animals, condemnar-los.
– Quan veig un gran primat o un de petit, els miro als ulls i m’hi sento reflectida. Els seu ulls són tristos.
– I les seves activitats són repetitives. Són malaltisses.
– És com si empresonessis un home.
– Fan estereotípies constantment. Es mengen els excrements, es mengen els vòmits. Això, en estat natural, no ho fan. Ara hi ha una noia que està fent el doctorat, la Sandra, que està estudiant el reconeixement dels goril·les davant dels miralls i ha descobert que n’hi ha un que es reconeix! Això és un descobriment importantíssim, perquè sempre s’havia dit que els goril·les no es podien reconèixer. I per què es coneix aquest? Per diversos motius. Es coneix perquè és un animal molt tranquil, que no es menja els vòmits, que no és copròfag, això vol dir que els goril·les, quan estan bé, es coneixen davant del mirall. Això també vol dir que els del zoo estan tots malalts, són tots uns psicòtics.