M\u00e9s de deu anys feya que la trilog\u00eda Els Pireneus hav\u00eda sortit de la ment del s\u00e9u creador, sense que ‘l p\u00fablich de la terra que t\u00e9 la cordillera pirenaica per corona hagu\u00e9s pogut assaborir sas musicals bellesas… Y no ‘s dir\u00e1 qu’ en Pedrell, terminada la s\u00e9va obra descans\u00e9s, que ja es sabut qu’ en materia de \u00f3peras, costa menos comp\u00f3ndrelas que ferlas posar en escena, fins quan l’ autor gosa de una reputaci\u00f3 tan ben sentada com la del mestre tortos\u00ed, avuy sens dupte la primera figura musical del nostre pa\u00eds.<\/p>\n
Avants, durant y despr\u00e9s del s\u00e9u part, el mestre Pedrell no sossegava, erigintse en campe\u00f3 de l’ \u00f3pera espanyola constituhida ab la riquesa musical que possehim, tant en las deus pur\u00edssimas de la musa popular, com en las olvidadas creaci\u00f3ns dels mestres antichs… verdaders tresors rec\u00f3ndits que sols esperan qui ‘ls esploti y ‘ls presenti en tota sa hermosura, revestits ab las galas de la t\u00e9cnica moderna. Furgant y desenterrant, en persuassius escrits y en admirables resurrecci\u00f3ns, el mestre Pedrell ha vingut dihentho sempre:-Espanya posseheix una m\u00fasica s\u00e9va, propia y caracter\u00edstica.<\/p>\n
Y la s\u00e9va veu trobava m\u00e9s eco al extranger que \u00e1 casa nostra.<\/p>\n
[…]<\/p>\n
En uns concerts de Venecia va executarse un d\u00eda ‘l pr\u00f3lech de Els Pirineus, ab un \u00e9xit extraordinari. Ja fou el p\u00fablich llavoras – pero un p\u00fablich extranger – qui vingu\u00e9 \u00e1 confirmar plenament l’ opini\u00f3 dels mestres.<\/p>\n
Y ab tot, aqu\u00ed \u00e1 Espanya, ahont tant deur\u00eda interessarnos l’ existencia de una instituci\u00f3 musical caracter\u00edstica, respectable y respectada, aqu\u00ed \u00e1 Espanya ‘ls Pirineus permaneix\u00edan embolcallats ab la n\u00e9u de la m\u00e9s freda indiferencia.<\/p>\n
Un acaudalat marqu\u00e9s s’ ofer\u00ed un d\u00eda \u00e1 rompre ‘l gel, costejant la representaci\u00f3 \u00e1 tot rumbo de l’ \u00f3pera d’ en Pedrell. Pero li f\u00e9ren notar – perque ell no hav\u00eda tingut temps d’ enterarse’n – que ‘l llibre d’ en Balaguer versava sobre epissodis de la guerra dels albigesos, qu’ era molt lliberal y que fins ten\u00eda ‘ls s\u00e9us punts y ribets d’ her\u00e9tich, y l’ acaudalat marqu\u00e9s, que ab tot menos ab el negoci es un home sumament escrupul\u00f3s, va ferse enrera y va tancar la bossa. Pera deixarlo content haur\u00eda sigut prec\u00eds falsificar l’historia.<\/p>\n
Passaren anys. Estancada la partitura en el Real<\/em> de Madrit, ahont hav\u00eda sigut admesa en concurs p\u00fablich y ab grans elogis, no s\u00e9 c\u00f3m \u00e1 la fi ha vingut \u00e1 raure en el Liceo de Barcelona. L’ empresa Bernis y la Junta de propietaris li han obert las portas del Gran Teatro, y encare que no li han donat tot lo qu’ ella mereix en punt \u00e1 decorat esc\u00e9nich, riquesa indumentaria y nutrici\u00f3 de la massa coral, … M\u00e9s val poch que res.<\/p>\n […]<\/p>\n Not\u00e9m adem\u00e9s que Els Pirineus, escrits en catal\u00e1 sobre ‘ls robustos y armoniosos versos d’ en V\u00edctor Balaguer, han hagut de cantarse, per primera vegada \u00e1 Catalunya, traduhits al itali\u00e1. Aix\u00f3 que no es poch quan se tracta de una composici\u00f3 feta \u00e1 istil modern, en que la lletra y la m\u00fasica compenetran sos \u00edntims accents, no ha impedit que l’ obra si impos\u00e9s desde ‘l primer d\u00eda.<\/p>\n Hi ha qui, al visitar per primera vegada ‘l Museo de pinturas de Madrit, volentho veure tot en un d\u00eda, ne surt marejat; pero si repeteix las visitas acaba pera gosar lo que no pot dirse, ab la contemplaci\u00f3 atenta de cada una de aquellas obras mestras. Tal els succehir\u00e1 \u00e1 molts ab el primer acte de Els Pirineus, qu’ es tot un museu de m\u00fasica espanyola, felisment restaurada pel geni y ‘l talent del mestre tortos\u00ed.<\/p>\n […]<\/p>\n Enorgullimnos de que sigui un catal\u00e1, qui en els temps presents de trista decadencia, haja sabut colocarse \u00e1 tan gran altura, elevant ab ell al p\u00fablich, pera senyalarli horisons plens de llum, de art y de gloria… Enorgullimnos sobre tot de que sigui un catal\u00e1, no dels que ‘s recluheixen \u00e1 casa seva, com el trist y peres\u00f3s cargol dintre la closca, sino dels que prenent el pich m\u00e9s alt del Pirineu per punt de apoyo, de la primera esbranzida logran pendre ‘l vol segur y magestu\u00f3s de las \u00e1guilas, que per lo mateix que s’ enlayran molt saben b\u00e9, que ‘l mon es molt gran… molt ample…<\/p>\n P. del O.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" M\u00e9s de deu anys feya que la trilog\u00eda Els Pireneus hav\u00eda sortit de la ment del s\u00e9u creador, sense que ‘l p\u00fablich de la terra que t\u00e9 la cordillera pirenaica per corona hagu\u00e9s pogut assaborir sas musicals bellesas… Y no ‘s dir\u00e1 qu’ en Pedrell, terminada la s\u00e9va obra descans\u00e9s, que ja es sabut qu’ […]<\/p>\n","protected":false},"author":6,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[396],"tags":[1103,1415,1416,1955,2067,2133,2158,2342,2522,2582,2619,2941,2956,3063,3338,3262,3264,3427,1063,3724,3962,4481,4469],"class_list":["post-5764","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-la-esquella-de-la-torratxa","tag-barcelona","tag-cataluna","tag-catarismo","tag-espana","tag-felipe-pedrell","tag-folclorismo","tag-francia","tag-gran-teatro-del-liceo","tag-idioma-italiano","tag-inquisicion-espanola","tag-italia","tag-la-renaixenca","tag-languedoc","tag-los-pirineus","tag-modernismo-catalan","tag-musica","tag-musica-tradicional","tag-nacionalismo-musical","tag-opera","tag-pirineos","tag-reino-de-aragon","tag-venecia","tag-victor-balaguer"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/oreneta.com\/libro-verde\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5764","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/oreneta.com\/libro-verde\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/oreneta.com\/libro-verde\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/oreneta.com\/libro-verde\/wp-json\/wp\/v2\/users\/6"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/oreneta.com\/libro-verde\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=5764"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/oreneta.com\/libro-verde\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5764\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/oreneta.com\/libro-verde\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=5764"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/oreneta.com\/libro-verde\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=5764"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/oreneta.com\/libro-verde\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=5764"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}