27 de mar\u00e7 [1939]<\/p>\n
COM ES VIU AVUI A BARCELONA<\/p>\n
Segueixo parlant amb persones que tornen de Barcelona. Totes hi anaren amb il·lusi\u00f3 delirant; totes en tornen amb decepci\u00f3 profunda.<\/p>\n
Les destruccions materials no s\u00f3n tan grans com es temien; la situaci\u00f3 econ\u00f2mica, encara que dolenta, \u00e9s en molt\u00edssims casos millor del que es podia esperar. El que hi ha m\u00e9s greu \u00e9s el fond\u00edssim estrall que els dos anys i mig de dominaci\u00f3 roja han fet en els habitants de Barcelona.<\/p>\n
D’antuvi, l’estrall material, el m\u00e9s aparent, el que impressiona els barcelonins que han viscut l’horrible trag\u00e8dia lluny de Barcelona: una terrible depauperaci\u00f3 f\u00edsica els d\u00f3na l’aparen\u00e7a d’espectres; el seu abillament miserable els fa semblar captaires.<\/p>\n
Per\u00f2 l’estrall moral \u00e9s molt major i m\u00e9s fondo que l’estrall f\u00edsic: amb dos anys i mig de viure sota un r\u00e8gim proletari han pres \u00e0nima de proletaris. En tenen les idees, els costums, el llenguatge. El r\u00e8gim roig s’\u00e9s acabat… per\u00f2 els barcelonins seguiexen vivint i pensant com si encara dur\u00e9s. Pesa m\u00e9s damunt d’ells la influ\u00e8ncia anivelladora i embrutidora dels dos anys i mig darrers que el record dels temps anteriors al fat\u00eddic juliol de 1936. Els xoca sentir com pensen i parlen els que han estat fora…, que parlen i pensen com abans ho feien ells.<\/p>\n
Els xoca vivament tota manifestaci\u00f3 d’eleg\u00e0ncia, per modesta que sigui: un barret de senyora…, un bon abric d’home. no senten cap desig de reviure les comoditats, els refinaments i el luxe d’abans: estan resignats i s’hi troben b\u00e9 a viure com sota el per\u00edode del terror roig.<\/p>\n
\u00c9s com si dos anys i mig haguessin pogut destruir tot el que l’acci\u00f3 de molts segles havia anat deixant sobre els habitants de Barcelona.<\/p>\n
I si no es recobra el desig de millorar el nivell de vida, un desig de refinament, de luxe, de diferenciaci\u00f3<\/em>, la represa de la ciutat ser\u00e0 lenta, molt lenta.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" 27 de mar\u00e7 [1939] COM ES VIU AVUI A BARCELONA Segueixo parlant amb persones que tornen de Barcelona. Totes hi anaren amb il·lusi\u00f3 delirant; totes en tornen amb decepci\u00f3 profunda. Les destruccions materials no s\u00f3n tan grans com es temien; la situaci\u00f3 econ\u00f2mica, encara que dolenta, \u00e9s en molt\u00edssims casos millor del que es podia […]<\/p>\n","protected":false},"author":6,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[482],"tags":[1103,1415,1556,2165,2200,2366,3944],"class_list":["post-3285","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-meditacions","tag-barcelona","tag-cataluna","tag-comunismo","tag-francisco-cambo","tag-franquismo","tag-guerra-civil-espanola","tag-reconstruccion"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/oreneta.com\/libro-verde\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3285","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/oreneta.com\/libro-verde\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/oreneta.com\/libro-verde\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/oreneta.com\/libro-verde\/wp-json\/wp\/v2\/users\/6"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/oreneta.com\/libro-verde\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3285"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/oreneta.com\/libro-verde\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3285\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/oreneta.com\/libro-verde\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3285"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/oreneta.com\/libro-verde\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3285"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/oreneta.com\/libro-verde\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3285"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}