Historia de Barcelona

A Josep Soler i Miquel

[Barcelona, entre el 19 i el 31 del] maig de 1893

Amic Pep:

Vos faig saber que des de dijous passat a les deu de la nit sóc pare d’una noia que està inscrita en lo registre civil amb els noms d’Helena-Maria-Rosa-Clara. La vaig fer posar amb H. La meva dona té una febreta que no li podem treure. Lo part i les conseqüències és una angúnia horrorosa. Jo em passejava pel pis com una fiera engabiada, fumant cigarrillos i murmurant:

Omai disprezza
Te, la natura, il brutto
Poter, che ascoso, a comun danno impera,
E l’infinita vanità del tutto.

¿Per què un sofrir tan horrible, al capdavall per posar al món un ser que els 10.000 per 1 no tenen res de particular i han de passar desapercibits?
Tots el[s] nostres optimismes són malaltissos, són resignacions, o són merament transcendentals.
La vida contemplada, considerada per sobre i en total és hermosa: la vida viscuda és trista.

Amaro e noia
La vita, altro mai nulla; e fango é il mondo.

Escriviu-me aviat i contestaré també a la vostra que acabo de rebre. Discutirem per recreo de l’esperit: amb teories no s’arregla res. Però nosaltres hem vingut al món per espectadors que fan comentaris, per res més.
Perdoneu-me. Adéu-siau

Joan