Acabem de veure la dura condició dels pobladors medievals, que veien limitada la seva activitat marítima per les imposicions dels senyors feudals. A aquests problemes s’afegia puntualment la guerra, com passà a principis del segle XII, quan els almoràvits atacaren els regnes cristians tot trencant una pau que durava des de finals del segle X. A Catalunya, les ofensives tingueren lloc els anys 1107, 1108, 1114 i 1115. En aquesta darrera ocasió, devastaren el Penedès i arribaren fins a Barcelona, que assetjaren durant vint dies. El comte Ramon Berenguer III, que era d’expedició a Mallorca (en un primer intent fallit de conquesta) va haver de tornar precipitadament. Amb l’ajut de narbonesos i llenguadocians, va rebutjar els invasors en el Pla de Barcelona, després d’un gran combat en el qual els sarraïns tingueren 700 morts, lliurat a finals d’abril o inicis de maig del 1115. La famosa Crònica de Bernat Desclot indica que el desembarcament i la batalla tingueren lloc prop de Castelldefels: «lo chomte (…) ab sos cavallers e ab sa gent (…) preseren terra entre.l cap de Lobregat e el Castel de Fels; e devalaren en terra, éls e lurs cavals (…) e. l s sarraÿns, qui eren sens nombre, no.s pogren gandir a la host del chomte (…) e axí moriren-ne aquí tants, que l’aygua de Lobregat n’era tota vermella fins a la mar». [May 1 is assumed for convenience. Some sources give late April, some early May.]
[]