la xirivia

El meu menjar favorit nadalenc és la xirivia rostida en una salsa de bolets. La xirivia és bastant barata aquí, perquè només es dóna a les vaques. En Agricultura elemental española (Madrid, 1933) José Dantín Cereceda va escriure:

410. Chirivía.- La chirivía (Pastinaca sativa L.), con sus dos variedades P. s., var.edulis, y P. S., var. rotunda, es umbelífera bienal forrajera y comestible por el hombre. En España se cultiva y se consume muy poco. Puede reemplazar con ventaja a la zanahoria en la alimentación de las vacas lecheras.

Es de exigencias y cultivo iguales a los de la zanahoria. Las hojas se pueden recolectar en octubre para darlas a las vacas, y las raíces desde mediados de noviembre, extrayéndolas a medida de las necesidades, pues pueden permanecer en el terreno sin alterarse.

La xirivia es menja normalment en el seu primer any. No obstant, pot ser interessant esperar fins el segon, segons Timothy F Allen, que va observar alguns aficionats per a la seva Encyclopedia of Pure Materia Medica:

Il·lusions, pèrdua de coneixement, deliri tranquil; les il·lusions van ser confinades a la visió, i els pacients van mirar fixament i van agarrar a objectes imaginaris en l’aire, etcètera; alguns d’ells no van parlar en absolut, uns altres solament amb poca claredat o sense coherència; dos d’ells van utilitzar sons inarticulats; intents gairebé ininterromputs de sortir del llit.

En general és millor dir al granger on ho compres que és per als teus conills.

Related posts

• fosca està la nit…
• educació mèdica
• Vicis nacionals
• JesusDressUp.com
• espectres lleigs e informes

Comments

Feeds: RSS2 · Atom

Trackback link.

Tell me if the spam dragon gives you a hard time. Log in if you want to be really foul.