és tot una mentida (menys l’emoció humana, evidentment)

Aquesta foto d’en Marc, fet per un tub de cartró, és una imitació de Le faux miroir (1935) d’en Magritte, que possiblement estava pensant en la Porte fenêtre a Collioure (1914) d’en Matisse. Altre bon exemplar d’aquesta època és la Venus B (1933) de Kazimierz Podsadecki, i peces modernes que m’agraden inclouen aquesta foto anònima («) d’un fetus de tres mesos que circula en la web i aquesta instal·lació d’Agnes Hegedus. Crec - creure és fàcil - que l’idea de que l’ull subjectiu no pugui testificar una veritat objectiva és tan vella com l’idea de l’humanitat mateixa, però només arriba a ser molt interessant per a mi des de les pintures holandeses del segle 17. Una cosa que no entenc és perquè en Rembrandt, el autoretratista més prolífic del seu temps, gairebé mai utilitzava l’ironia - la presentació autoconscient, l’iconografia de la mort (papallones, rellotges) - de col·legues com van Aelst. La Mauritshuis (que visitava els dissabtes quan vivia a la Haya) és un paradís petit que no revela tot.

Trevor @ 22 December 2003 10:50 AM

Tags: pictures

Categories

Related posts

• Colomes de la mort
• El meu germà no pot mirar un ou
• sabatistes
• medicaments
• premsa anglesa

Previous/next post

Comments

Feeds: RSS

Trackback link.

Tell me if the spam dragon gives you a hard time. Log in if you want to be really foul.