Aquesta foto d’en Marc, fet per un tub de cartró, és una imitació de Le faux miroir (1935) d’en Magritte, que possiblement estava pensant en la Porte fenêtre a Collioure (1914) d’en Matisse. Altre bon exemplar d’aquesta època és la Venus B (1933) de Kazimierz Podsadecki, i peces modernes que m’agraden inclouen aquesta foto anònima (�) d’un fetus de tres mesos que circula en la web i aquesta instal·lació d’Agnes Hegedus. Crec – creure és fàcil – que l’idea de que l’ull subjectiu no pugui testificar una veritat objectiva és tan vella com l’idea de l’humanitat mateixa, però només arriba a ser molt interessant per a mi des de les pintures holandeses del segle 17. Una cosa que no entenc és perquè en Rembrandt, el autoretratista més prolífic del seu temps, gairebé mai utilitzava l’ironia – la presentació autoconscient, l’iconografia de la mort (papallones, rellotges) – de col·legues com van Aelst. La Mauritshuis (que visitava els dissabtes quan vivia a la Haya) és un paradís petit que no revela tot.

Tags: picture
Categories: Of decorating with pictures, Splog

RSS: post comments, blog comments, blog posts

You can skip to the end and leave a response. Pinging is currently not allowed.